Lucus
En llatí, lucus designa un bosc sagrat. La paraula s'associa a una arrel antiga vinculada a la llum: la clariana del bosc per on esta s'obri pas.
D'ací naix el nostre principi: Lux in Natura.
Cap a l'any 240 aC, una llei gravada en pedra a Spoleto prohibia tallar o extraure fusta d'un lucus. Qui la infringia havia d'oferir un bou a Júpiter i pagar una multa.
Protegir per llei un lloc natural no és una idea nova. Exigir que la presència humana el millore i demostrar-ho, sí.
LUX IN NATURA
El luxe ja no pot jutjar-se només pel que oferix. També ha de respondre pel que deixa arrere.
Quan deixa una petjada ecològica negativa, pot convertir-se en objecte d'escrutini, denúncia i rebuig social. La qüestió no és només quant consumix, sinó si pot demostrar que aporta més del que pren.
A Lucus, la presència humana només és admissible si el territori obté un excedent ecològic net, verificable respecte del que hauria passat sense el sistema i una vegada comptabilitzada tota la càrrega que el mateix sistema genera.
No n'hi ha prou amb no fer mal. La condició és millorar.
EL SISTEMA
Lucus s'articula en tres elements inseparables:
- Lucus · el territori sota custòdia activa
- Refugium · la condició material mínima que fa possible la presència
- Observatorium · l'espai d'observació i coneixement del territori
El Refugium no és un allotjament: és una base de custòdia, mínima i reversible.
En l'Observatorium, l'observació dels Custodes es convertix en coneixement i en memòria del territori.
Cap dels tres no té autonomia. Existixen només com a parts de la custòdia.